1ª.- ¿Por qué una campaña de comunicación en vez de un debate abierto sobre la situación de la Universidad?
Una campaña de comunicación supone que las decisiones ya están tomadas y son correctas; lo que falla es la “comunicación” o sea que aquellos que deben sufrirlas estén de acuerdo con ellas; es un procedimiento radicalmente tecnocrático.....
Las Provincias 13/12/08, Portada i pàgines principals (la dreta pegant canya al govern central?¿)
NOTA DE PREMSA
Les Assemblees que participaren a les eleccions aconsegueixen més de la meitat dels representants al Claustre
(València) Les Assemblees d’estudiants de la Universitat de València han obtingut una via institucional per tal de seguir la lluita per l’obertura d’un procés de debat sobre el Pla bolonya. Així a les eleccions del passat dijous dia 27 de novembre, les assaemblees van aconseguir 12 claustrals dels 22 als que optaven. Al mateix temps els sindicats que comparteixen la lluita pel referèndum, el debat i la paralització del Pla Bolonya (SEPC, BEA, Acontracorrent, AEC i Els Quatre Gats) obtingueren 27 claustrals. En total 39 claustrals sobre un total de 75 que opten per una posició crítica amb el procés de convergència europeu de l’educació superior i la col·laboració directa amb les Assemblees. És precisament en el camp de les ciències (principalment ubicat a Burjassot) on s’ha obtingut un major nombre de representants a Claustre; gràcies als vots de Psicologia i Logopèdia, Químiques, Biologia, Física, FCAFE i Filosofia i Eduació (sols aquesta última del àmbit d’humanitats). Aquesta última dada fica de manifest que el moviment pro-debat s’ha extés molt més enllà de les humanitats a la Universitat de València.
L’espectacular resultat de les Assemblees s’ha aconseguit amb un temps mínim de preparació, l’inexistència de candidatures a Claustre a molts dels centres on les assemblees son més fortes (Filologia, Socials o Geografia i Història) i el boicot i l’amenaça d’impuganció constant a les que les llistes van ser sotmeses. Els 12 representants de l’Assemblea es corresponen amb la davallada d’entre 8 i 9 representants de la força més votada (Campus Jove) que gràcies a la seua implantació a tots i cadascun dels centres ha mantingut el primer lloc tot i disminuir un 30% en vots i representants, degut a la seua posició favorable a l’actual implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). A més aquest sindicat, associat al PSPV -PSOE, ha vist reduïts els vots a un dels seus “regnes” tardicionals, la facultat de Dret on ha perdut 100 vots i un representant. També perd vots en tots els altres centres excepte en Econòmiques (+83) i Fisioteràpia (+28). Destaquen les davallades en Química (on perd 98 vots), Filologia (on perd 83 vots), Geografia e Història (on perd 75 vots) i Química (on perd més de la meitat dels vots). Allà on es presentava la primera força política i les Assemblees, el sindicat majoritari ha obtingut 3 claustrals sobre 22 (13,63%) mentre que les organitzacions horintzontals s’han fet amb 12 claustrals sobre 22 possibles (54,54%). En cambi, en el cas del Campus de Tarongers és on s’han mantingut unes estructures semblants a les de les darreres eleccions ja que les Assemblees van optar allí per no presentar-se’n.
Les Assemblees també, a falta de resultats oficials per centre, han protagonitzat un canvi radical en les eleccions a junta de centre on ocupen més del 80% dels llocs. Així és en Geografia i Història on son 13 de 13 representants, Filologia amb 10 d’11, Filosofia, Magisteri i tot el Campus de Ciències ubicat a Burjassot.
Aquests resultats legitimen la presència, constantment criminalitzada i desprestigiada pel Rectorat, de les Assemblees com a òrgans igual de representatius o més que altres sindicats polítics. Tot i això, les assemblees seguiran optant per un canvi de model de participació dels estudiants a la Universitat fent la seua tasca des de dintre de la institució per tal d’obtenir una veu amb capacitat real de decisió i basada en les decisions de consens dels estudiants. Suposa un model radicalment diferent a tot allò que es coneix per democràcia a la Universitat, un dels punts de la reforma que proposen aquestos moviments assambleàris que s’uneixen a les propostes culturals, les xerrades informatives i les classes obertes que els propis estudiants venen organitzant des que començaren els tancaments.
RESUM ELECCIONS A CLAUSTRE
DADES OFICIALS EXTRETES DE la plana web de la UV:
http://www.uv.es/~jelectoral/claustre/index.html
Les assamblees aconsegueixen el 54,45% dels claustrals als que optaven i representen al 2,06% dels estudiants. Allà on participa l’Assemblea la força política més votada (Campus Jove) -tot i presentar-se a tots els centres- obté el 13,63% dels representants i un 2,59% dels vots entre el total dels estudiants.
La primera força política (Campus Jove) perd al voltant d’un terç en representativitat, vots emesos i vots sobre el total dels estudiants. En total perd entre 8 i 9 claustrals que passen principalment a mans de les recentment creades Assemblees d’Estudiants.
Centres on NO es presenta a claustre l’Assemblea
Geografia i Històriaà 5 claustrals a decidir
2007à campus jove 2 claustrals amb 133 vots
2008 à campus jove 1 claustral amb 58 vots (-75)
Sindicats favorables a les assemblees: SEPC (2) i Acontracorrent (2)
Filologia, Traducció i Comunicacióà 6 claustrals a decidir
2007à campus jove 1 claustral amb 117 vots
2008 à Campus jove 1 claustral amb 34 vots (-83)
Sindicats favorables a les assemblees: AEC (2), SEPC (2) i Bea (1)
Medicina i Odontologiaà 4 claustrals a decidir
2007à campus jove 1 claustral amb 120 vots
2008 à Campus jove 1 claustral amb 81 vots (-39)
Sindicats favorables a les assemblees: Els quatre gats (1)
Infermeria i Podologiaà 2 claustrals a decidir
2007à Campus jove 1 claustral amb 50 vots
2008 à Campus jove 0 claustral amb 24 vots (-26)
Sindicats favorables a les assemblees: BEA(1) i SEPC (1)
Fisioteràpiaà 1 claustral a decidir
2007à Campus jove 0 claustral amb 38 vots
2008 à Campus jove 1 claustral amb 66 vots (+28)
Farmàciaà 4 claustrals a decidir
2007à Campus jove 2 claustral amb 100 vots
2008 à Campus jove 1 claustral amb 56 vots (-44)
Sindicats favorables a les assemblees: BEA(1) i SEPC (1)
ETSEà 2 claustrals a decidir
2007à Campus jove 2 claustral amb 49 vots
2008 à Campus jove 0 claustral amb 11 vots (-38)
Sindicats favorables a les assemblees: BEA(1)
Dretà 10 claustrals a decidir
2007à Campus jove 3 claustral amb 286 vots
2008 à Campus jove 2 claustral amb 186 vots (-100)
Sindicats favorables a les assemblees: BEA(1), Acontracorrent (1), SEPC (1)
Economiaà 14 claustrals a decidir
2007à Campus jove 5 claustrals amb 316 vots
2008 à Campus jove 7 claustral amb 399 vots (+83)
Sindicats favorables a les assemblees: Acontracorrent (1)
Ciències Socials à 5 claustrals a decidir
2007à Campus jove 2 claustral amb 107 vots
2008 à Campus jove 1 claustral amb 99 vots (-8)
Sindicats favorables a les assemblees: BEA(1), Acontracorrent (1), SEPC (1)
Centres on es presenta l’Assemblea
Filosofia i Ciències de l’educacióà4 claustrals a decidir
2007à Campus jove 1 claustral amb 53 vots
2008à Campus jove 0 claustrals amb 30 vots (-23)
Assemblea d’Estudiants de Filosofia 2 claustrals 200 vots
Sindicats favorables a les assemblees: SEPC (2)
Psicologia à 5 claustrals a decidir
2007à Campus jove 1 claustral amb 53 vots
2008à Campus jove 0 claustrals amb 27 vots (-16)
Assemblea d’Estudiants de Psicologia i Logopedia (AEPL) 3 claustrals 148 vots
Sindicats favorables a les assemblees: SEPC (1)
Magisteri à 4 claustrals a decidir
2007à Campus jove 1 claustral amb 81 vots
2008à Campus jove 1 claustrals amb 53 vots (-28)
Assemblea d’Estudiants de Magisteri i SEPC 3 claustrals 200 vots
FCAFE (Ciències de l’activitat física i l’esport)à 1 claustral a decidir
2007à Campus jove 1 claustral amb 39 vots
2008à Campus jove 0 claustrals amb 39 vots (0)
Assemblea d’Estudiants FCAFE 1 claustral 115 vots
Química à 2 claustrals a decidir (pendent revisió assignació claustral de Campus Jove)
2007à Campus jove 2 claustrals amb 127 vots
2008à Campus jove 1 claustrals amb 29 vots (-98)
Assemblea d’Estudiants Cieències de València (AECV) 1 claustral 66 vots
Física à 1 claustral a decidir
2007à Campus jove 0 claustrals amb 32 vots
2008à Campus jove 0 claustrals amb 29 vots (-3)
Assemblea d’Estudiants Cieències de València (AECV) 1 claustral 59 vots
Biologiaà 4 claustrals a decidir
2007à Campus jove 1 claustrals amb 98 vots
2008à Campus jove 1 claustral amb 47 vots(-51)
Assemblea d’Estudiants Cieències de València (AECV) 2 claustrals 191 vots
Sindicats favorables a les assemblees: BEA (1)
Matemàtiques 1 claustral a decidir
2007à Campus jove 0 claustrals amb 18 vots
2008à Campus jove 0 claustrals amb 2 vots (-16)
Assemblea d’estudiants de València: 0 claustrals 29 vots
Sindicats favorables a les assemblees: BEA (1)
ANÀLISI RESULTATS 2008 i COMPARATIVA 2007
Candidatures
Candidatures Assemblees: 8 centres
Candidatures Primera Força Política (Campus Jove): 18 centres
Claustrals als que opta l’Assemblea: 22 representants
Claustrals als que opta la Primera Força Política (Campus Jove): 75 representants (Tots)
ANÀLISI SOBRE ELS CENTRES ON ES PRESENTEN LES ASSEMBLEES 2008
Candidatures: Filosofia i Educació, Psicologia, Magisteri, Química, Física, Matemàtiques i FCAFE ( 7 centres). De les quals sols UNA es correspon amb l’àmbit d’humanitats (Filosofia I Educació), mentre que 5 corresponen a l’àmbit científic.
ANÀLISI SOBRE ELS TOTAL DELS CENTRES
TOTAL ASSEMBLEES: 12 Claustrals (16%)
TOTAL VOTS ASSEMBLEES: 1008 vots ( 16,53 % vots totals) ( 2’06 % estudiants)
ASSEMBLEES I SINDICATS FAVORABLES: 39 claustrals (52%)
TOTAL CAMPUS JOVE: 18 Claustrals (un pendent) (24%)
TOTAL VOTS CAMPUS JOVE: 1270 vots ( 20,82% vots totals) / ( 2,59 % estudiants)
TOTAL Estudiants : 48984
TOTAL vots: 6097
Participació: 12,45%
RESULTATS 2007
TOTAL ASSEMBLEES: 0 Claustrals ja que no existeixen
TOTAL CAMPUS JOVE: 26 claustrals (34,7%)
TOTAL VOTS CAMPUS JOVE: 1817 (30,15 % vots totals) / ( 3,81 % estudiants)
TOTAL Estudiants : 47737
TOTAL vots: 6026
Participació: 12,62%
COMPARATIVA RESULTATS 2007-2008
Primera Força Política (Campus Jove) 2007 i 2008
1. No tenim una xarxa de centres que permeta acollir adequadament tot l’alumnat.
La solució que dóna la Conselleria és posar barracons als patis o crear aules en espais comuns, la qual cosa impedeix que l’alumnat dispose de requisits mínims.
2. No existeix una xarxa pública de 0 a 3 anys.
La Conselleria, en compte d’invertir els diners que rep del govern central en la creació d’una xarxa pública, els gasta en concerts o en guarderies privades.
3. Les plantilles de professorat no són estables.
Açò dificulta la planificació i el funcionament dels centres.
4. Tampoc són adients les plantilles d’educadors i fisioterapeutes.
La conseqüència és que l’alumnat amb NEE no tinga les atencions que calen.
5. Tenim un procés selectiu de matriculació de l’alumnat.
Per tant, no hi ha una matrícula equilibrada entre centres públics i concertats.
6. No hi ha suficients especialistes en llengües estrangeres.
Això comporta que l’alumnat no use aquestes llengües des de ben xicotets.
7. Les places docents de secundària no estan catalogades lingüísticament com a places de valencià.
Per tant, l’alumnat no pot acabar els estudis en la nostra llengua.
8. L’orde d’Educació per a la Ciutadania, en anglés.
En un context en que no es poden acabar els estudis en valencià, ni hi ha suficient professorat d’anglés per als més xicotets.
9. El bo-llibre no cobreix el preu total dels lots de llibres i no hi ha beques de transport, ni de menjador per a l’alumnat d’Educació Infantil, Batxillerat i Formació Professional.Volem la gratuïtat REAL de l’ensenyament.
10. El 21% de l’alumnat abandona el sistema educatiu entre els 15 i els 16 anys. Calen programes per a compensar les deficiències de l’alumnat i que no abandonen el sistema educatiu.
PER TOT AÇÒ, VINE EL DISSABTE 29 DE NOVEMBRE A LES 18 HORES A LA PLAÇA DE SANT AGUSTÍ DE VALÈNCIA.
En una carta confidencial advierten que el movimiento 'anti-Bolonia' tienedimensión estatal y se recrudece - El problema se extiende a otras capas sociales
No es un fenómeno pasajero. El "movimiento anti-Bolonia" va creciendo "con consecuencias imprevisibles". Los rectores de las cinco universidades que más duramente están sufriendo las manifestaciones y encierros han enviado una carta confidencial al Gobierno en la que piden su intervención. Se trata de un "movimiento que tiene dimensión estatal", que no puede ser abordado "de manera aislada", argumentan. Estas cinco universidades son la de Barcelona, Autónoma de Barcelona, Complutense, Sevilla y Valencia. Entre ellas suman más de 250.000 alumnos, lo que supone una quinta parte de los estudiantes de las 50 universidades públicas.
Estos alumnos protestan por la implantación de la reforma surgida de la Declaración de Bolonia, firmada por 29 países en 1999 con el objetivo de facilitar la homologación de títulos en el sistema universitario europeo y la movilidad de alumnos y profesores. Los rectores advierten en el escrito, dirigido al secretario de Estado de Universidades, Màrius Rubiralta, al que ha tenido acceso EL PAÍS, que "no es un fenómeno pasajero": "No confiamos en que vaya a desvanecerse, sino que esperamos un recrudecimiento".
Este llamado movimiento anti-Bolonia es asambleario y resulta difícil de cuantificar. Pero en los campus más afectados las protestas son diarias. Se trata básicamente de concentraciones en la puerta de los centros y en algunos actos o de encierros. Es un goteo continuo. Crean una asamblea por facultad y otra por universidad. Donde más han calado es en Filosofía, Filología, Medicina y Ciencias de la Información.
En el texto dirigido al Gobierno, los rectores más afectados manifiestan además su inquietud porque este movimiento esté calando en otras capas de la sociedad: "El sentimiento anti-Bolonia se ha ido extendiendo por los centros de secundaria, sembrando la inquietud y preocupación no sólo entre los estudiantes que en los próximos años han de llenar las aulas, sino también entre el profesorado y las familias". Añaden que en estas condiciones y con las "inquietudes dispares" de amplios sectores del profesorado y del personal de administración y servicios (PAS) de las universidades es "muy difícil en este momento la gestión de cambio" para la creación del espacio universitario europeo.
Los responsables de estas universidades le dicen al Gobierno que creen que ha llegado el momento en el que se debe abordar esta situación "con urgencia" y "buscar conjuntamente salidas que permitan avanzar a la Universidad española", razón por la que piden una reunión con los responsables del Ministerio de Ciencia e Innovación.
Las reivindicaciones de los estudiantes -aseguran, por ejemplo, que el proceso de Bolonia va a suponer una privatización de la Universidad y que van a subir las tasas- no son exclusivas de un centro; tienen que ver con la política educativa española. Cada rector lo ha intentado explicar -y negar-, pero han visto que sus esfuerzos son insuficientes. Reclaman por eso una respuesta institucional, clara y genérica por parte del Gobierno para todos los universitarios del país. Quieren que el Gobierno lance un mensaje público "en positivo sobre lo que representa Bolonia" y que tenga algún gesto como, por ejemplo, simplificar el proceso de acreditación de los nuevos títulos, que retrasa su aprobación.
La crisi econòmica i el procés de Bolònia
En suport a la mobilització estudiantil de
Declaració d'Espai Alternatiu
La crisi econòmica que ens colpeja en aquests moments té els seus arrels històrics en una pèrdua de la rendibilitat de les inversions capitalistes. Davant d'aquesta situació el capital va començar a desplegar, ja fa d'això trenta anys, la seua ofensiva neoliberal, posant en marxa mecanismes que intentaven resoldre els problemes de rendibilitat per dues vies: amb el retall de salaris i de drets laborals per una banda i obrint nous espais per a “fer negoci” per l'altra.
El Procés de Bolònia i l'Espai Europeu d'Educació Superior, que arranquen en 1999 i són inspirats per
Però aquest desmantellament de l'Educació Superior, entesa com servei públic i dret ciutadà, vol servir també per a propiciar un augment de la productivitat de les empreses, posant
Els nous “robots” universitaris seran també seleccionats amb criteris plenament “classistes”: l'augment de les taxes acadèmiques, la supressió de les beques, els elevats costos dels Màsters i Doctorats i l'assistència obligada a les classes, que impossibilitarà compaginar els estudis amb un treball remunerat, posaran en funcionament un mecanisme de tria basat en el poder adquisitiu dels estudiants i de les seues famílies.
Els efectes que la crisi en curs té i tindrà sobre el món del treball són molt importants: augment dels acomiadaments i dels expedients de regulació d'ocupació, increment de l'atur, congelació salarial i per tant increment de la desigualtat entre les rendes del capital i les del treball, esforços renovats per privatitzar els sistemes públics de pensions... Els retalls de les despeses socials i dels serveis públics, com ara
Igualment, en una situació d'augment de l'atur i de total inseguretat laboral, una gran part dels nous titulats quedaran totalment en mans de les empreses, que podran explotar-los sense problemes, forçant els seus ritmes de treball i obligant-los a acceptar molt pitjors condicions salarials.
Aquest és l'obscur escenari de la crisi, que es desenvoluparà en la direcció adés indicada si les polítiques neoliberals no troben resposta per part de la gent treballadora i dels sectors socials colpejats per la dinàmica capitalista. La contestació que en
Tanmateix, atès que ens trobem davant polítiques globals que afecten tot el sistema productiu i els serveis públics, inclòs el de l'Educació, només una resposta conjunta i coordinada de la classe treballadora i de tots aquells sectors oprimits per la crisi té possibilitats d'alçar-se amb l'èxit i de frenar l'ofensiva neoliberal que ja dura tres dècades. Per això és important que les mobilitzacions dels estudiants, sempre que siga possible, busquen la convergència amb altres sectors en lluita colpejats per la crisi. L'Espai Alternatiu dona el seu suport a la lluita dels estudiants de
Espai Alternatiu, 7 de novembre 2008
www.espaialternatiu.org
