El passat Dilluns 12 de Gener vam tindre el plaer de rebre tant a la Politècnica com al Rectorat de la Universitat de València a la ministra de Ciència i Innovació,Cristina Garmendia.
L'anunci de la visita es coneix públicament 10 hores abans de la seua arribada, rodejada d'un gran secretisme suposem per por a posar en peu el moviment antiBolonya de la Universitat de València ja que la ministra venia a presentar "L'estratègia Universitat 2015",un projecte que suposa com a punt de partida "l'adaptació de les universitats espanyoles a l'Espai Europeu d'Educació Superior"(paraules textuals de la web del Ministeri de Ciència i Innovació). Aquesta estratègia, disfressada de modernització de la universitat (més competitiva, més internacionalista i homogeneitzada, més innovadora i amb major prestigi), és explicada pel mateix Ministeri amb perles del tipus "implicació del sistema universitari en el canvi econòmic","sistema universitari millor finançat", "incrementar el valor social i econòmic del coneixement","impulsar en el marc de la tercera missió universitària el creixement econòmic","recolzar les necessitats econòmiques del país", o "avançar en una societat basada en el coneixement (...) més potent econòmicament".Son tot paraules textuals del Ministeri.
Massa freqüent la paraula "economia" en l'àmbit de l'ensenyament superior en aquest cas, no?
Com no podia ser d'altra manera al voltant d'un centenar d'estudiants ens vam reunir a les 19.00 hores a les portes de Rectorat,on un fort cordó policial ens impedí no sols passar a escoltar i fer públiques les nostres reivindicacions, sinó ni estar davant la porta, havent de col.locar-nos a un costat de la porta de l'edifici (teòricament públic) on es mantenia una reunió a porta tancada de la ministra amb el Consell de govern i principals autoritats de cada facultat.
Vam desplegar pancartes, vam cridar, i vam xiular en protesta contra aquell acte a porta tancada i contra Bolonya.No van deixar entregar el nostre manifest(prèvia identificació de dos estudiants) ni entrar cap representant o portamveu nostre a la reunió (on han quedat la democràcia i la paraula ...ah).Uns set estudiants van posar-se a la vorera d'enfront a Rectorat i un grup de policies els van identificar, retenir i demés....
Dues hores després d'estar allà de protesta, cap a les 9 de la nit, va eixir la ministra, vam reivindicar un referèndum, i vam cridar una vegada més NO A BOLONYA, pero ella es va clavar al cotxe com un llamp, per a després declarar a mitjans com el Levante que les protestes antiBolonya son completament minoritàries.
Aixó va ser tot. Açí teniu els comunicats de les assemblees abans i després de la visita, el comunicat de Tarongers, i la informació oficial de la web del Ministeri sobre l'estratègia 2015.
http://sites.google.com/site/prensaasambleasuv/comunicados/12ENE2009_Comunicado_Ministra.pdf?attredirects=0
http://sites.google.com/site/prensaasambleasuv/comunicados/13ENE2009_Visita_Ministra.pdf?attredirects=0
http://web.micinn.es/contenido.asp?dir=04_Universidades/AA@EU2015
Reculls de premsa www.aevprensa.tk
Desde l' assemblea de Tarongers volem comunicar el següent davant els fets ocorreguts davant del Rectorat de la Universitat de València el Dilluns 12 de Gener mentre la senyora Ministra de Ciència, Innovació i Tecnologia (reputa empresaria), Cristina Garmendia, visitaba aquest edifici:
El Dilluns 12 de Gener, un grup d' estudiants crítics amb l' anomenat procès de Bolonya, de forma quasi espontània, ens concentrem davant de les portes del Rectorat a les 19h. on la Ministra Garmendia estava exposant al Consell de Govern de la Universitat de València l' Estratègia Universitat 2015, segons la qual es vol fer de les universitats espanyoles unes universitats el més competitives posibles.
En arribar allí, un nombrós grup de Policies Nacionals ens impedixen l' entrada i identificàren a uns companys que només volien fer passar el manifest de les assemblees d'estudiants contra Bolonya. Després de impedir que ens situarem enfront de la porta van montar un cordó policial per a que els assistents a l' acte no tingueren ningún problema, suposant una vegada més i sense cap indici que la nostra actitut anava a ser violenta.
Un grup de 7 persones vam creuar Blasco Ibáñez i de seguida quatre policies, amb una actitut amenaçant, ens van exigir que tornàrem al lloc on tots els estudiants estàven concentrats. Finalment van procedir a l' identificació de quatre estudiants més amb les amenaces de multar-los amb 3000 euros pel simple fet d' estar en el carrer. Els demanarem el nombre de placa i el cap de la comanda policial ens va dir un fals, manifestante-ho a més a més (fet que es il.legal i que mostra un clar abus de poder). Amb actitud prou agressiva, va impedir que li ho preguntarema la resta de la comanda que, per cert,ens tingueren retinguts quasi mitja hora dient que estariem allí fins que ells volgueren.
Després que la senyora Ministra hagués abandonat l' edifici (molt apresuradamente), els estudiants abandonàrem Blasco Ibàñez tornant a les nostres respectives facultats, on continúeme mantenint els campamentos, havent sofrit una vegada més la repressió de les forces de l' Estat democràtic i una vegada més sense cap motiu, excepte el de defendre la no mercantilització de l'ensenyament de forma absolutament pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada